Ahir vam emetre el darrer programa d'estiu. Dimarts que ve tornem amb els programes dits "normals", és a dir, amb locució, text i explicacions diverses al voltant de les cançons. Engegarem si tot va bé amb El Soul. Una bomba, sens cap mena de dubtes.
La programació d'estiu ha permès als realitzadors donar "rienda suelta" als seus instints més primaris i programar totes aquelles cançons que els hi ha vingut de gust. Bé, això ho fan sempre, però aquest cop, volem dir, sense la necessitat d'ajustar-se a una temàtica en concret.
Hem rebut centenars de mails dels oients desesperats que literalment ne-ces-si-ta-ven saber quina era aquella cançó tan sensacional que havíem posat i que, per culpa que els programes d'estiu han sigut tipus radio-fòrmula, ningú els hi ha dit quina era ni de quin artista trascendental per a la història del pop es tractava.
Doncs bé, a petició popular, posem a continuació la llista dels temes radiats durant els cinc programes d'estiu. La cosa ha sigut aquesta:
PROGRAMA 31/07
The Beach Boys - Cotton Fields
Chris Farlowe - Black sheep
The Beatles - Do You Want To Know A Secret
Cars - Let's Go
Chicago - Dialogue (Part I & II)
Classics IV - Spooky
The Doors - The Changeling
Easybeats - St. Louis
JJ Cale - Call Me the Breeze
Joni Mitchell - Coyote
Kevin Ayers - Stranger In Blue Suede Shoes
Led Zeppelin - Rock and Roll
Men At Work - Blue For You
The Mamas And Papas - Dedicated To The One I Love
The Who - Drowned
PROGRAMA 07/08
The Animals - We`ve Gotta Get Out Of This Place
The Beatles - Happiness Is A Warm Gun
The Faces - Cindy Incidentally
Bob Dylan - You're Gonna Make Me Lonesome When You Go
Frank Zappa - San Ber'dino
Donovan - New Year's Resovolution
The Doobie Brothers - Texas Lullaby
Electric Flag - Sweet Soul Music
Elvis Costello - (What's So Funny About) Peace, Love And Understanding
Free - Mr Big
Poco - Hoe Down
Matthew's Southern Comfort - Woodstock
Janis Joplin - Piece of My Heart
Tempest - Yeah, Yeah, Yeah
Tom Verlaine - Mary Marie
PROGRAMA 14/08
Bob Dylan - Visions of Johanna
Elvis Costello - Veronica
Graham Nash - Chicago
Kenny Rogers - Ruby, Don't Take Your Love to Town
KGB - Its Gonna Be A Hard Night
Kinks - Celluloid Heroes
Led Zeppelin - Comunication Breakdown
Little Feat - Six Feet Of Snow
Los Bravos - Trapped
Manfred Mann - Pretty Flamingo
Neil Young - Campaigner
Paul Simon - Late in the Evening
The Rolling Stones - Ain't Too Proud To Beg
Ry Cooder - Goodnight Irene
The Spectrum - Samantha is Mine
Van Halen - Jamie's Crying
PROGRAMA 21/08
Aerosmith - Walk This Way
Bachman Turner Overdrive - Hey You
Cactus - Oleo
Golliwogs - Gonna Hang Around
Grin - Hi, Hello Home
Jackson Five - ABC
Joni Mitchell - Come In From The Cold
The Kinks - Hay Fever
Leonard Cohen - Famous Blue Raincoat
Mink Deville & Willy Deville - Hey Joe
The Rolling Stones - Waiting On A Friend
Neil Young - Like A Hurricane
Bad Company - Cant Get Enough of Your Love
Aretha Franklin - See Saw
PROGRAMA 28/08
The Beatles - Tell Me Why
Paul Simon Diamonds on the soles of her shoes
Elvin Bishop - Fooled Around And Fell In Love
Kris Kristofferson - Border Lord-ser
Led Zeppelin - Trampled Underfoot
Leonard Cohen - True Love Leaves No Traces
Neil Young - Roll Another Number
Pau Riba - Donya mixeires
Simon & Garfunkel - Baby Driver
Sly & The Family Stone - Stand!
T.Rex - Jeepster
The Band - I Dont Want To Hang Up My Rock'n'Roll Shoes
Tom Petty - American Girl
Deep Purple - Never Before
The Clash - Train in Vain (Stand by Me)
No les escoltéssiu pas mai totes juntes que podríeu patir una sobredosi.
Wednesday, 29 August 2007
Friday, 17 August 2007
Chelsea Hotel al Chelsea Hotel
Hem aprofitat la parada estiuenca per documentar-nos in situ a fi de realitzar nous programes, en especial el que dedicarem la primera o segona setmana de setembre al so de Nova Iork.
Efectivament, ens hem allotjat a l'Hotel Chelsea on hem estat rebuts pel personal amb gran gatzara i trets a l'aire tot dient que no es perden ni un programa, ja que el segueixen per internet, cada dimarts sens falta a les 3 de la tarda. Fins i tot el mateix propietari de l'establiment, Mr. Wilbur Chelsea, ens ha agraït personalment la tasca que estem fent per donar a conèixer el seu local al Maresme. "We got lots of hosts coming from Mataró, Vilassar, Arenys and so on this summer. Everybody knows your show and then our place through it, then they come here for their vacation. You're doing a great deal of a work, guys!" -ens va dir poc abans d'afegir que ho teniem tot pagat. Gràcies, Wilbur!
Monday, 6 August 2007
La filosofia del programa (si és que se'n pot dir així)
Ara que ja hem acomplert una temporada del Chelsea Hotel i que estem preparant nous programes per a la segona, parlarem una mica els principis en què ens hem basat i en què ens volem seguir basant per a fer el programa.
Per a nosaltres, el que estem fent és simplement un programa de música clàssica, és a dir, de música que els entesos consideren que ha depassat el seu temps: música que per la seva qualitat ha esdevingut intemporal.
El que no fem és un programa d'història. Els programes no segueixen cap criteri cronològic i en principi, si no hi ha raons poderoses de guió que ho exigeixin, no parlem de dates o d'èpoques. De vegades ens pregunten, "¿què poseu?, ¿música dels seixanta? ¿música dels setanta? ¿dels vuitanta?" Creiem que aquest tipus de preguntes no tenen sentit. De la mateixa manera que en un programa de música sinfònica no necessàriament es diu "ara posarem un tema és de mitjans de la dècada dels 40 del segle 17" ni es dóna massa importància a l'any de la seva estrena, nosaltres tampoc n'hi donem massa. Simplement posem rock clàssic, una variant de la música clàssica. Volem que aquesta música no s'oblidi i volem que la conegui quanta més gent millor.
També per aquest tipus de raons, pràcticament mai, no fem cap menció de l'actualitat, ni posem grups actuals, ja que per poder sortir al Chelsea Hotel als artistes se'ls hi ha de donar una mica de temps, han de tenir temps de fer-se clàssics.
Una de les coses que més intentem vigilar és la varietat, la varietat dels temes, tant dins de cada programa com a través de programes. No fem programes dedicats a un sol músic o grup, perquè creiem que serien massa monotemàtics. Busquem fer programes variats en estils i registres i esmercem molt de temps en la tria de les cançons. L'objectiu és que tothom (que li agradi el rock) en cada programa hi pugui trobar com a mínim alguna cançó que li agradi i també que hi pugui fer algun descobriment nou. A dins d'un programa s'ha de procurar que hi hagi una mica de tot. Que hi hagi un parell de cançons que puguin ser més 'hit' o més conegudes, i altres que siguin més desconegudes o estranyes; que n'hi hagi de "ràpides" i de "lentes", d'alegres, de tristes, de grups més famosos i de grups més minoritaris, de més estàndard i de més experimentals. I a través dels programes també hi ha d'haver varietat: si un dia fem un programa d'un determinat estil, època o tipologia, procurem que el següent sigui radicalment diferent.
Així doncs, preparem els programes amb calma. No voldríem ni segurament sabríem fer un programa més llarg o fer-lo més cops per setmana. Rarament emetem un programa fins que el tenim ben definit i acompleix el que considerem els requisits bàsics.
I el requisit principal és que totes les cançons tinguin molta qualitat. Després, a més, dins del possible, intentem explicar-ne algunes coses interessants. En la informació intentem mantenir un equilibri entre la informació més tècnica per als molt aficionats i informació més anecdòtica per als que no ho són tant. Però el comentari ha de ser curtet: el que realment interessa és sentir la cançó. Mai s'ha d'oblidar que l'important del programa és la música. També per això posem sempre les cançons senceres (al principi per a sorpresa dels tècnics, que de seguida els hi semblava que la cançó ja es podia tallar).
Finalment, també cal reconèixer que intentem no ser gaire previsibles, ni en el text ni en la música. És a dir, rarament direm "ara posarem una extraordinària cançó d'un grup magnífic" (perquè ho hauríem d'estar dient contínuament) i també, típicament, al Chelsea Hotel, quan posem una cançó dels Beatles, no és el Yesterday, i quan en posem una dels Stones, molt probablement tampoc serà el Satisfaction.
Per a nosaltres, el que estem fent és simplement un programa de música clàssica, és a dir, de música que els entesos consideren que ha depassat el seu temps: música que per la seva qualitat ha esdevingut intemporal.
El que no fem és un programa d'història. Els programes no segueixen cap criteri cronològic i en principi, si no hi ha raons poderoses de guió que ho exigeixin, no parlem de dates o d'èpoques. De vegades ens pregunten, "¿què poseu?, ¿música dels seixanta? ¿música dels setanta? ¿dels vuitanta?" Creiem que aquest tipus de preguntes no tenen sentit. De la mateixa manera que en un programa de música sinfònica no necessàriament es diu "ara posarem un tema és de mitjans de la dècada dels 40 del segle 17" ni es dóna massa importància a l'any de la seva estrena, nosaltres tampoc n'hi donem massa. Simplement posem rock clàssic, una variant de la música clàssica. Volem que aquesta música no s'oblidi i volem que la conegui quanta més gent millor.
També per aquest tipus de raons, pràcticament mai, no fem cap menció de l'actualitat, ni posem grups actuals, ja que per poder sortir al Chelsea Hotel als artistes se'ls hi ha de donar una mica de temps, han de tenir temps de fer-se clàssics.
Una de les coses que més intentem vigilar és la varietat, la varietat dels temes, tant dins de cada programa com a través de programes. No fem programes dedicats a un sol músic o grup, perquè creiem que serien massa monotemàtics. Busquem fer programes variats en estils i registres i esmercem molt de temps en la tria de les cançons. L'objectiu és que tothom (que li agradi el rock) en cada programa hi pugui trobar com a mínim alguna cançó que li agradi i també que hi pugui fer algun descobriment nou. A dins d'un programa s'ha de procurar que hi hagi una mica de tot. Que hi hagi un parell de cançons que puguin ser més 'hit' o més conegudes, i altres que siguin més desconegudes o estranyes; que n'hi hagi de "ràpides" i de "lentes", d'alegres, de tristes, de grups més famosos i de grups més minoritaris, de més estàndard i de més experimentals. I a través dels programes també hi ha d'haver varietat: si un dia fem un programa d'un determinat estil, època o tipologia, procurem que el següent sigui radicalment diferent.
Així doncs, preparem els programes amb calma. No voldríem ni segurament sabríem fer un programa més llarg o fer-lo més cops per setmana. Rarament emetem un programa fins que el tenim ben definit i acompleix el que considerem els requisits bàsics.
I el requisit principal és que totes les cançons tinguin molta qualitat. Després, a més, dins del possible, intentem explicar-ne algunes coses interessants. En la informació intentem mantenir un equilibri entre la informació més tècnica per als molt aficionats i informació més anecdòtica per als que no ho són tant. Però el comentari ha de ser curtet: el que realment interessa és sentir la cançó. Mai s'ha d'oblidar que l'important del programa és la música. També per això posem sempre les cançons senceres (al principi per a sorpresa dels tècnics, que de seguida els hi semblava que la cançó ja es podia tallar).
Finalment, també cal reconèixer que intentem no ser gaire previsibles, ni en el text ni en la música. És a dir, rarament direm "ara posarem una extraordinària cançó d'un grup magnífic" (perquè ho hauríem d'estar dient contínuament) i també, típicament, al Chelsea Hotel, quan posem una cançó dels Beatles, no és el Yesterday, i quan en posem una dels Stones, molt probablement tampoc serà el Satisfaction.
Subscribe to:
Posts (Atom)