Més programes per baixar-se

Hem penjat quatre nous programes digitalitzats. Es tracta de dos "dies" i dos "censures".

El dia del traballador

L'1 de maig vam emetre aquest programa dedicat al treball, però des d'un punt de vista diríem que poc favorable al desgast físic excessiu.

Mares

Amb motiu de la celebració del Dia de la Mare al Corté Inglés i altres parroquies anabaptistes vam perpetrar un paquet de cançons de mares, del "Mother" de Lennon al "Ma" dels Temptations.

Censura 1 i Censura 2

Un programa doble dedicat a la censura de cançons per diverses raons polítiques i morals als països anglosaxons i a Espanya (i això que aquí ni els censors ni el públic sabia anglès). El més sorprenent és l'alta qualitat del conjunt de temes: American Pie de Don McLean, Who, Stones, Jefferson Airplane, McCartney com a company de viatge de l'IRA (!), Neil Young, Lennon feminista (!!)... Puff era un drac màgic (!!!)

Enjoy.

Dylan versus Sinatra

Aquest vídeo és una pedra preciosa. Era la festa de 80 aniversari de Frank Sinatra. Tot molt Broadway. Tots els convidats van cantar cançons del gran Frank amb la gran orquestra. Tots, excepte Bob Dylan, que va sortir amb la seva banda, va mirar Sinatra als ulls blaus, i li va desgranar aquesta monumental cançó, pròpia, i de comiat: "Restless Farewell".

De mestre a mestre, amb l'eternitat per davant.

S'ha de veure la cara que fa Frank al final, mentre aplaudeix. A la resta de l'auditori, ja feia estona que se'ls hi havien congelat les corbates.Oh all the money that in my whole life I did spend,
Be it mine right or wrongfully,
I let it slip gladly past the hands of my friends
To tie up the time most forcefully.
But the bottles are done,
We've killed each one
And the table's full and overflowed.
And the corner sign
Says it's closing time,
So I'll bid farewell and be down the road.

Oh ev'ry girl that ever I've touched,
I did not do it harmfully.
And ev'ry girl that ever I've hurt,
I did not do it knowin'ly.
But to remain as friends and make amends
You need the time and stay behind.
And since my feet are now fast
And point away from the past,
I'll bid farewell and be down the line.

Oh ev'ry foe that ever I faced,
The cause was there before we came.
And ev'ry cause that ever I fought,
I fought it full without regret or shame.
But the dark does die
As the curtain is drawn and somebody's eyes
Must meet the dawn.
And if I see the day
I'd only have to stay,
So I'll bid farewell in the night and be gone.

Oh, ev'ry thought that's strung a knot in my mind,
I might go insane if it couldn't be sprung.
But it's not to stand naked under unknowin' eyes,
It's for myself and my friends my stories are sung.
But the time ain't tall,
Yet on time you depend and no word is possessed
By no special friend.
And though the line is cut,
It ain't quite the end,
I'll just bid farewell till we meet again.

Oh a false clock tries to tick out my time
To disgrace, distract, and bother me.
And the dirt of gossip blows into my face,
And the dust of rumors covers me.
But if the arrow is straight
And the point is slick,
It can pierce through dust no matter how thick.
So I'll make my stand
And remain as I am
And bid farewell and not give a damn.

L'Aristocràcia del Rock.

Segons les nostres estadístiques, que recullen els més radiats al Chelsea Hotel, després dels Top-10, hi ve un grupet que no arriba a tant, però també es destaca per sobra de la plebs. Són el que en podríem dir l'aristocràcia del rock. Són aquests:


[Eric Burdon &] The Animals,
Allman Brothers Band, The
Band, The,
Beach Boys, The
Canned Heat
Chicago [Transit Authority]
Crosby, Stills, Nash & Young
David Bowie
Donovan
Doors, The
Eagles
Eric Clapton
Frank Zappa
Hollies, The
Ian Hunter
Janis Joplin
Jethro Tull
Joe Cocker
Johnny & Edgar Winter
Johnny Rivers
Joni Mitchell
Lou Reed
MC5
Neil Young
Rod Stewart
Rory Gallagher
Santana
Slade
Tom Waits

Sembla representatiu.

Per cert, si hi hagués una classificació similar d'instrumentistes, segur que en formaria part en Jim keltner, el bateria a qui dedicarem el programa de demà passat. Mirem-lo aauí suant la cansalada amb els Little Village:

Edicions millorades

L'audio d'alguns dels programes que hi ha per baixar és defectuós. De moment n'hem detectat dos: la British Invasion i el Rock'n'Roll (gràcies Eduard!). Els hem reparat i ara ja hi ha disponible una nova versió, amb un nivell de qualitat correcte per ser mp3.

Per cert, estem preparant un programa per celebrar l'arribada de l'estiu.

Posarem Georgie Dann?

boogie

Per a escàndol de la fidel audiència, ahir per primer cop vam posar al Chelsea Hotel música 'disco'. Val a dir que amb uns bons i justificats representants, els Jackson Five i els Earth, Wind and Fire:


Boogie Wonderland

El programa va repassar l'enerètica història del 'boogie-woogie', des del delta del Mississipi a principis del segle XX fins a Brian Setzer ara mateix. Passant, per favor, per Jerry Lee Lewis, The Elephants Memory Band, Canned Heat i ZZ Top.

Nous programes per baixar-se

Hi ha dos nous programes disponibles:

- El Rock català. Una demostració palpable que hi havia vida rockera, autòctona, autogestionada i peluda a aquest racó de món abans del circuit de festes majors i de les subvencions. Els hereus del grup de folk i de la música progressiva: Riba, Sisa, Ia i Batiste, Iceberg, Orquestra Mirasol, Dharma (quan encara feien música) (sí! hi va haver un temps que feien música!), Toti Soler... fins i tot hem deixa't colar una cançó a l'Oriol Tramvia

- Directes 2. Un altre recull de 'lives' imparables: els Stones a Get Yer Yaya's Out, Cream, Dave Mason, els germans Winter, els germans Allman, Rory Gallagher, Jeff Beck rellegint els Beatles...

Enjoy!