Hem penjat el darrer programa, 'Estigmes'. Què entenem per aquest nom? Doncs aquells temes que els grups no es poden treure de sobre ni amb aigua calenta. Els hi agradi o no, l'hagin tocat mil o un milió de cops, aquesta nit l'han de tornar a tocar, perquè és el tema que la gent vol sentir...
El resultat? Un programa hit-hit-hit.
Saturday, 29 November 2008
Saturday, 22 November 2008
Som així
Les fotos a internet tenen un inconfusible aroma a Dorian Gray. Però al revés, és clar: en elles resistim descaradament el pas del temps, cosa que no passa en la vida real, suposant que la vida real no sigui internet.
El blog del Chelsea Hotel està encapçalat des de fa més de dos anys per una foto de l'equip realitzador. Creiem que ja és el moment de revelar al món com ens ha matxucat el pas del temps, i també d'afegir al paisatge el del quart element imprescindible del programa, l'enginyer de so Carles Capella.
Doncs apa, aquí ens teniu, això és el que hi ha:
Carles Capella, en primer pla, i darrera Javi i José Luis Moreno i Salvador Climent, molt més coneguts pels seus noms de guerra, Mariscal Gilligan, Doctor Livingstone i Inspector Matoll.
Aprofitem per comunicar a la concurrència que pengem dos nous programes: el Pop Usa i Fills de Llegenda (AKA The Kids Are Alright).
El primer versa sobre l'heroic contraatac dels grups pop americans dels 60 enfront de l'invasió britànica. Totes les cançons del programa són imprescindibles, i si us agraden els jocs de veu, ja més que imprescindibles són imperdibles, com el joier d'en Johnny Rotten.
El segon dels programes està dedicat als nanos dels capos que han decidit que potser se'ls hi ha enganxat alguna cosa dels pares i es veuen en cor de rascar una guitarra o fotre-li castanya a una bateria: Julian i Sean-Ono Lennon, Zak Starkey, Dhani Harrison, Dweezil Zappa, Bekka Bramlett, Ziggy Marley, Jason Bonham, Jakob Dylan...
Enjoy!
El blog del Chelsea Hotel està encapçalat des de fa més de dos anys per una foto de l'equip realitzador. Creiem que ja és el moment de revelar al món com ens ha matxucat el pas del temps, i també d'afegir al paisatge el del quart element imprescindible del programa, l'enginyer de so Carles Capella.
Doncs apa, aquí ens teniu, això és el que hi ha:
Carles Capella, en primer pla, i darrera Javi i José Luis Moreno i Salvador Climent, molt més coneguts pels seus noms de guerra, Mariscal Gilligan, Doctor Livingstone i Inspector Matoll.
Aprofitem per comunicar a la concurrència que pengem dos nous programes: el Pop Usa i Fills de Llegenda (AKA The Kids Are Alright).
El primer versa sobre l'heroic contraatac dels grups pop americans dels 60 enfront de l'invasió britànica. Totes les cançons del programa són imprescindibles, i si us agraden els jocs de veu, ja més que imprescindibles són imperdibles, com el joier d'en Johnny Rotten.
El segon dels programes està dedicat als nanos dels capos que han decidit que potser se'ls hi ha enganxat alguna cosa dels pares i es veuen en cor de rascar una guitarra o fotre-li castanya a una bateria: Julian i Sean-Ono Lennon, Zak Starkey, Dhani Harrison, Dweezil Zappa, Bekka Bramlett, Ziggy Marley, Jason Bonham, Jakob Dylan...
Enjoy!
Thursday, 13 November 2008
instrumentals
El darrer programa per a download versa sobre el gènere instrumental. Ja sabeu: no cantants, no lletra. Un esport de risc.
Des dels Tornados i Link Wray fins a Focus i Frank Zappa. Només música.
Des dels Tornados i Link Wray fins a Focus i Frank Zappa. Només música.
Sunday, 9 November 2008
Alguna estadística
Hem posat al dia les estadístiques d'aparició de grups i artistes al programa, i això dóna el que es pot entendre com "els millors de la història del rock" segons el criteri del Chelsea.
Anem així:
1.- Beatles, The
2.- Bob Dylan; Rolling Stones, The
4.- Who, The [High Numbers, The]
5.- Jimi Hendrix
6.- Kinks, The
7.- Led Zeppelin
8.- John Lennon [& The Plastic Ono Band]; Pink Floyd
10-. [Eric Burdon &] The Animals; Allman Brothers Band, The; Creedence Clearwater Revival; David Bowie; Eric Clapton; Frank Zappa; Humble Pie; Lou Reed
Trobem que queda una classificació força raonable. Potser els menys il·lustres serien els Humble Pie. Doncs vinga, mirem-ne un video a veure si mereixen estar entre aquest panteó.
Va per tu, Steve.
Subscribe to:
Posts (Atom)