Ja hem penjat el programa dedicat a la vida d'en Brian (Jones), el més Beatle dels Stones.
I la setmana que ve, un programa-exprés, que hem escrit en molt poc temps. Un dels guions més fàcils de fer de la història del Chelsea Hotel. El programa del Barça. El programa del futbol que fa el Barça.
Sí, haureu de tornar a sentir als Queen. És clar que sí.
Barça 2 - Manchester 0
No us perdeu la retransmissió emocionada i emocionant d'aquests locutors argentins. Especialment el darrer minut. "No se olviden nunca de que tiene que ser con este futbol (...) el fútbol que le gusta a la gente (...) ¡Viva al fútbol, viva el Barcelona!"
El proper programa està dedicat al que nosaltres anomenem "els Rolling Stones d'en Brian Jones".
Eren uns Stones diferents, avui probablement oblidats, que tocaven d'una altra manera. Més subtils, més experimentals, més coloristes...
El secret d'aquests Stones era la capacitat com a multiintrumentista de Brian Jones, un músic total, capaç de posar sitar a Paint It Black, o el dulcimer dels Apalatxes a Lady Jane.
Mirem aquest video i dimarts que ve ens trobem al Chelsea Hotel, per recordar, o conèixer, uns altres Rolling Stones, els que es van desenvolupar durant la vida de Brian.
En un altre ordre de coses, ja us podeu baixar el programa dedicat a la Grip dels porcs (Pandèmia) i el del Greenwich Village, el barri de Nova Iork que va parir en Bob Dylan i el folk, entre tantes altres coses
Estem en ple 50è aniversari de la fundació de la Tamla Motown, la discogràfica amb què Berry Gordy va situar la música negra en el mapa del negoci del rock.
Hem fet un primer programa que recull la història de la companyia i n'estem preparant un segon per farcir-lo amb molts dels hits que no ens han entrat al programa d'història i que mereixen ser escoltats un darrera l'altra. Perquè la història de la Motown és la història dels seus hits. La Tamla era una cadena de muntatge d'èxits, d'ambient familiar i estajanovista, propulsada per la seva house band (els autèntics responsables de l'aclamat "so Motown", els Funk Brothers) i pel seu equip d'escriptors de cançons: Marvin Gaye, Smokie Robinson, Holland-Dozier-Holland, Withfield-Strong... Una discogràfica que va produir la que molta gent diu que és la "cançó perfecta". Si escolteu el programa sabreu quina és.
Així doncs, ja us podeu baixar el programa de la història de la Motown, i també un interessant "Dedicades II" on podeu conèixer o recordar algunes anècdotes interessants de cançons dedicades a personatges del rock i el seu entorn, com Patti Boyd o Marianne Faithfull.
I ja que hem parlat de la cançó perfecta, potser també existeix el moment perfecte. Segurament és aquest:
