En el proper programa no parlarem de Tolstoi, però, per demostrar que en el fons tenim una cultura enlluernadora, hem de dir que es va concebre al voltant d'unes paraules d'Eurípides.
Eurípides és un poeta grec de l'any de la pera, de quan Grècia anava millor que ara i no depenia de les subvencions dels alemanys, els quals, per cert, encara no existien, i si existien encara no sabien que eren alemanys - per fortuna de la resta d'europeus.
Doncs bé, Eurípides va escriure (en grec clàssic, idioma que dominava des de petit):
Quan un poble vota la guerra, ningú fa càlculs sobre la seva pròpia mort i normalment atribueix a altres aquesta desgràcia. Perquè si tingués present la mort en el moment d'emetre el vot, Grècia no periria mai embogida per les armes.
La lectura atenta d'Eurípides, entre disc de Santana i disc de Jefferson Airplane, ens va portar a reflexionar i comprendre que havíem de portar aquestes reflexions a un programa sobre la guerra i la pau.
I aquest és el programa que podreu sentir, si les muses ens són favorables, dimarts que ve.
De moment, pengem el que vam fer la setmana passada sobre Ciutats.
Sunday, 20 June 2010
Saturday, 5 June 2010
El Blues de Chicago
.
Un bon dia d'una mala època, els pobre treballadors negres del sud van emigrar en massa cap a les ciutats industrials del nord, a la recerca de treball. I es van endur la seva música amb ells: el blues, que encara era acústic i rural.
A Chicago, van coincidir amb el naixement dels instruments elèctrics, i ho van aprofitar per tocar més fort i que els sentís més gent de la que passava pel carrer.
Després, del carrer, van entrar als clubs.
Per tant: blues + electricitat = Chicago Blues.
D'això va el programa que acabem de penjar.
Una excel·lent oportunitat per sentir Albert Collins, Muddy Waters, Feddie King, Elmore James, Luther Allison, Buddy Guy... tots aquests éssers llegendaris que van influir decisivament en la conformació del rock dels seus empleadors blancs.
Us deixem amb l'incendiari Albert Collins:
Un bon dia d'una mala època, els pobre treballadors negres del sud van emigrar en massa cap a les ciutats industrials del nord, a la recerca de treball. I es van endur la seva música amb ells: el blues, que encara era acústic i rural.
A Chicago, van coincidir amb el naixement dels instruments elèctrics, i ho van aprofitar per tocar més fort i que els sentís més gent de la que passava pel carrer.
Després, del carrer, van entrar als clubs.
Per tant: blues + electricitat = Chicago Blues.
D'això va el programa que acabem de penjar.
Una excel·lent oportunitat per sentir Albert Collins, Muddy Waters, Feddie King, Elmore James, Luther Allison, Buddy Guy... tots aquests éssers llegendaris que van influir decisivament en la conformació del rock dels seus empleadors blancs.
Us deixem amb l'incendiari Albert Collins:
Subscribe to:
Posts (Atom)