Els dos darrers programes, ja disponibles al blog, són Sort i Beatles' Covers: Across The Universe.
En el primer donem un volt pels conceptes de sort, atzar, fortuna... aquests paràmetres incontrolables que controlen gran part de les nostres vides. Ens acompanyen en el viatge guanyadors descarats com Rod Stewart i David Bowie, o gent a qui la fortuna del show biz els hi ha sigut més esquerpa, com Harry Nilsson o Alan Price.
L'altre programa és un intent d'estudi de la naturalesa profunda de les cançons dels Beatles a través dels seus covers, versions.
Resulta difícil trobar versions dels Beatles que realment aportin alguna cosa, l'immensa majoria són una simple fotocòpia de l'original. A més, hem observat que normalment les cançons que resulten originals el que fan és canviar el gènere de la cançó. Un exemple clar en són els Manolos, que converteixen el beat d'All My Lovin' en rumba catalana.
A partir d'aquí elaborem una teoria una mica confusa que sens dubte mereixeria més recerca: les cançons dels Beatles són transportables però no desestructurables. A més, abundem en una altra teoria que ja vàrem apuntar en el programa del Mersey Beat: la grandesa dels Beatles es fonamenta, a banda del seu gran talent, com és obvi, en les seves estades a Hamburg, que els doten d'un background estilístic radicalment diferent del de la resta de bandes de la seva era.
En qualsevol cas, que al cap i a la fi és el que importa, al programa hi podreu escoltar bons covers de Lennon i McCartney a càrrec d'Aretha Franklin, Stevie Ray Vaughn, Tempest, Blood, Sweat & Tears, Michael Hedges i tota la penya.
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
No comments:
Post a Comment