Dylan Live

Ja es pot descarregar el programa dels directes, les mil cares, d'en Dylan.

El programa tanca amb aquesta versió inversemblant i extraordinària del "Hard Rain's A-Gonna Fall", acompanyat per una orchestra simfònica.

The Answer My Friend

Doncs ja es pot descarregar d'aquí al costat el programa sobre el Vent. El que bufa, el que contesta, el que és idiota, la tramuntana.

I parlant de la resposta, un clip curtet del Bob:

Versions

'
Hem penjat el programa anomenat "Versions", o 'covers'. És una anàlisi del com i el per què els grups sempre fan cançons d'altres. Per diversió, per passió, per assegurar-se un èxit... Un programa amb temes dels Payos, els Residents, Van Halen, Neil Young, Los Huracanes, Judas Priest...

A propòsit, val la pena sentir la versió que sempre fan els sacerdots del metall, els Judas Priest, d'un tema etern de Joan Baez dedicat a Bob Dylan: "Diamonds and Rust"

A n'en Bob se li ha entendrit el cor

Bob Dylan treu un disc de nadal. Això sí, amb objectius benèfics.

A mida que un es fa gran se li va entendrint el cor.

Vegeu la prèvia:

Dylan es passa a la pintura

El prestigiós rotatiu "El Mundo Today" publica una rellevant notícia sobre la dedicació de Bob Dylan a la pintura.

If You Gotta Go, Go Now

Avui no hi ha programa en directe sinó una repetició, perquè el locutor se n'ha d'anar de viatge...

Dylan versus Sinatra

Aquest vídeo és una pedra preciosa. Era la festa de 80 aniversari de Frank Sinatra. Tot molt Broadway. Tots els convidats van cantar cançons del gran Frank amb la gran orquestra. Tots, excepte Bob Dylan, que va sortir amb la seva banda, va mirar Sinatra als ulls blaus, i li va desgranar aquesta monumental cançó, pròpia, i de comiat: "Restless Farewell".

De mestre a mestre, amb l'eternitat per davant.

S'ha de veure la cara que fa Frank al final, mentre aplaudeix. A la resta de l'auditori, ja feia estona que se'ls hi havien congelat les corbates.Oh all the money that in my whole life I did spend,
Be it mine right or wrongfully,
I let it slip gladly past the hands of my friends
To tie up the time most forcefully.
But the bottles are done,
We've killed each one
And the table's full and overflowed.
And the corner sign
Says it's closing time,
So I'll bid farewell and be down the road.

Oh ev'ry girl that ever I've touched,
I did not do it harmfully.
And ev'ry girl that ever I've hurt,
I did not do it knowin'ly.
But to remain as friends and make amends
You need the time and stay behind.
And since my feet are now fast
And point away from the past,
I'll bid farewell and be down the line.

Oh ev'ry foe that ever I faced,
The cause was there before we came.
And ev'ry cause that ever I fought,
I fought it full without regret or shame.
But the dark does die
As the curtain is drawn and somebody's eyes
Must meet the dawn.
And if I see the day
I'd only have to stay,
So I'll bid farewell in the night and be gone.

Oh, ev'ry thought that's strung a knot in my mind,
I might go insane if it couldn't be sprung.
But it's not to stand naked under unknowin' eyes,
It's for myself and my friends my stories are sung.
But the time ain't tall,
Yet on time you depend and no word is possessed
By no special friend.
And though the line is cut,
It ain't quite the end,
I'll just bid farewell till we meet again.

Oh a false clock tries to tick out my time
To disgrace, distract, and bother me.
And the dirt of gossip blows into my face,
And the dust of rumors covers me.
But if the arrow is straight
And the point is slick,
It can pierce through dust no matter how thick.
So I'll make my stand
And remain as I am
And bid farewell and not give a damn.