Del Talking Blues al Rap / Les influències dels Beatles

Hem penjat dos programes més a downloads:

- Del Talking Blues al Rap. Un viatge per la xerrera aplicada a la música popular.
 - Beatles covering.

El programa definitiu sobre les influències que van conformar l'estil dels Beatles, a través de les versions originals dels temes que ells versionaren als primers LPs. Un programa amb algunes revelacions sorprenents.

Una d'aquestes influeències, The Marvelettes:

El llegat dels Beatles

Segons publica la revista Nature, al desert del Kalahari van trobar un home que encara dubtava de què els Beatles era el grup més transcendental de la història del rock. Li van fer sentir el programa de Chelsea Hotel "El llegat dels Beatles" i l'home va córrer tres mil kilòmetres descalç, fins a Nairobi, impacient per comprar-se un recopilatori de tan abracadabrant banda. Però s'ha quedat petrificat a la porta de la botiga perquè no duu prou diners i no sap si comprar-se el blau o el vermell. Vosaltres, si us plau, ja us podeu descarregar el programa de la secció de downloads.

Llibertat però no llibertinatge

Els dos programes que acabem de pujar al blog [http://hotelrock.blogspot.com/] són "Llibertats estilístiques" i "El setciències".

En el primer s'hi poden sentir músiques extravagants per al grup que les interpreta, és a dir, totalment allunyades del seu estil habitual. Hi ha moltes curiositats, com sentir King Crimson cantant a capella, els Ramones sense guitarres i amb octet de violins, els Doors amb Morrison en plan crooner o els BTO fent bossa-nova.

"El setciències" és l'observació d'un tipus de personatge habitual entre els afeccionats del rock: el que (creu que / fa veure que) en sap més que ningú i per això coneix i aprecia gravacions perifèriques dels grans grups. Aquestes gravacions són com la fortalesa on el setciències es refugia per defensar la seva sapiència.

Val a dir que tots en tenim una mica d'aquest personatge. Per exemple, nosaltres considerem que el millor que han gravat els Beatles és la cara B de Yellow Submarine; tot i que això de fet no és tan estrany, sinó un fet inqüestionable.

Beatlemania

Seguint en l'incansable afany investigador que ens caracteritza, a la recerca de material informatiu per a realitzar nous programes, i davant la preparació d'un futur programa sobre el Merseybeat, ens hem vist obligats a desplaçar-nos a Hamburg.

L'objecte de la feixuga tasca no ha estat altre que rastrejar els orígens dels nostres liverpudlians preferits, els Beatles, i conèixer de primera mà el lloc on es van formar com a músics (i ves a saber com a què més, ja que el barri de Saint Pauli se les porta).

Aquí teniu el primer lloc d'Hamburg on van tocar, el club Indra, encara en actiu.



I això és el Top Ten, que avui en dia encara és un club però es diu el Moon Dog. A l'apartament de les golfes de dalt de tot, a sobre el club, és on dormien John, Paul, George, Pete i Stu , i on va irrompre la policia per extradir George, que no "tenia papers" ja que encara era menor d'edat.



També tenim informació del Kaiserkeller i de l'Star Club (són a dues passes de l'Indra, al mateix carrer, el sòrdid Grosse Freiheit) però tampoc és questió de passar-se i convertir això en un àlbum de viatge.

Twist and shout!

Qui és el tio del bigoti que sempre fa el pallasso?

Algun dia farem un programa dedicat al Mersey Beat: el so de Liverpool de principis dels 60.

Un dels seus grups senyers van ser Rory Storm & The Hurricanes. El bateria aviat els va deixar perquè sembla ser que va trobar una feina millor. És el tipus de la dreta. El reconeixeu?

natural born boogie = get back + revolution

Dimarts passat vam fer el programa del Blues blanc. Després,tot repassant-lo i escoltant alguns temes vam caure en el molt notable aire "Beatle" del Natural Born Boogie, dels Humble Pie. Per cert, fantàstica la veu de Marriot i la guitarra de Frampton, amb 18 anys.

De seguida vam caure en què el beat era exactament el de Get Back. Però també hi havia el break de guitarra, que ens sonava clarament a un dels Beatles, però no sabíem quin. Investigant una mica, finalment l'hem trobat: és el break de Revolution.

És divertit veure aquestes coses.

Per a qui vulgui comprovar-ho personalment, aquí posem els vídeos:

natural born boogie:



get back:



revolution:



Ara segur que algú es pregunta, i què va ser abans, doncs?

En principi, Revolution 1 es va gravar a principis de Juny de 1968 (es creu que la inspiració és el Maig francès); Get Back es va gravar el Gener del 1969; i els Humble Pie es van reunir i van començar a assajar a principis del 1969, i van pnublicar Natural Born Boogie el Juny d'aquell any.

Per tant, tot i que evidentment cap dels dos grups ha inventat el boogie, sembla ser que els influenciadors són els Beatles i Humble Pie els influenciats. Més que res pel lick de guitarra de Revolution, perquè el beat de boogie és més o menys un lloc comú.

Ara bé: hi ha una cosa que fa dubtar. Al video dels Pie hi ha sobreimpresa la data de 1968. Això és molt estrany ja que a tot arreu diu que la banda es va formar el 69; i de fet Peter Frampton a finals del 1968 sembla ser que encara estava amb els Herd...

El disc perdut dels Beatles

Tenim la joia i l'honor de presentar a la concurrència un programa que se'ns havia perdut, sobre un disc que s'havia perdut. Perdut al quadrat. És el programa sobre el "disc perdut dels Beatles", aquelles cintes que es van grabar als estudis Abbey Road després de Let It Be, amb Lennon i McCartney per separat i ignorants del que estava passant. Una història vertadera i apassionant per fi revelada per l'equip d'investigació del Chelsea Hotel.

Ja es pot baixar de la secció "Per Baixar-se", aquí al costat.

Viatge de treball

Aquest cap de setmana ens hem desplaçat a Londres a buscar documentació per al programa. Estem treballant en una exclusiva sobre els Beatles, que no desvetllarem de moment.

Un membre de l'equip explorant el terreny