La filosofia del programa (si és que se'n pot dir així)

Ara que ja hem acomplert una temporada del Chelsea Hotel i que estem preparant nous programes per a la segona, parlarem una mica els principis en què ens hem basat i en què ens volem seguir basant per a fer el programa.

Per a nosaltres, el que estem fent és simplement un programa de música clàssica, és a dir, de música que els entesos consideren que ha depassat el seu temps: música que per la seva qualitat ha esdevingut intemporal.

El que no fem és un programa d'història. Els programes no segueixen cap criteri cronològic i en principi, si no hi ha raons poderoses de guió que ho exigeixin, no parlem de dates o d'èpoques. De vegades ens pregunten, "¿què poseu?, ¿música dels seixanta? ¿música dels setanta? ¿dels vuitanta?" Creiem que aquest tipus de preguntes no tenen sentit. De la mateixa manera que en un programa de música sinfònica no necessàriament es diu "ara posarem un tema és de mitjans de la dècada dels 40 del segle 17" ni es dóna massa importància a l'any de la seva estrena, nosaltres tampoc n'hi donem massa. Simplement posem rock clàssic, una variant de la música clàssica. Volem que aquesta música no s'oblidi i volem que la conegui quanta més gent millor.

També per aquest tipus de raons, pràcticament mai, no fem cap menció de l'actualitat, ni posem grups actuals, ja que per poder sortir al Chelsea Hotel als artistes se'ls hi ha de donar una mica de temps, han de tenir temps de fer-se clàssics.

Una de les coses que més intentem vigilar és la varietat, la varietat dels temes, tant dins de cada programa com a través de programes. No fem programes dedicats a un sol músic o grup, perquè creiem que serien massa monotemàtics. Busquem fer programes variats en estils i registres i esmercem molt de temps en la tria de les cançons. L'objectiu és que tothom (que li agradi el rock) en cada programa hi pugui trobar com a mínim alguna cançó que li agradi i també que hi pugui fer algun descobriment nou. A dins d'un programa s'ha de procurar que hi hagi una mica de tot. Que hi hagi un parell de cançons que puguin ser més 'hit' o més conegudes, i altres que siguin més desconegudes o estranyes; que n'hi hagi de "ràpides" i de "lentes", d'alegres, de tristes, de grups més famosos i de grups més minoritaris, de més estàndard i de més experimentals. I a través dels programes també hi ha d'haver varietat: si un dia fem un programa d'un determinat estil, època o tipologia, procurem que el següent sigui radicalment diferent.

Així doncs, preparem els programes amb calma. No voldríem ni segurament sabríem fer un programa més llarg o fer-lo més cops per setmana. Rarament emetem un programa fins que el tenim ben definit i acompleix el que considerem els requisits bàsics.

I el requisit principal és que totes les cançons tinguin molta qualitat. Després, a més, dins del possible, intentem explicar-ne algunes coses interessants. En la informació intentem mantenir un equilibri entre la informació més tècnica per als molt aficionats i informació més anecdòtica per als que no ho són tant. Però el comentari ha de ser curtet: el que realment interessa és sentir la cançó. Mai s'ha d'oblidar que l'important del programa és la música. També per això posem sempre les cançons senceres (al principi per a sorpresa dels tècnics, que de seguida els hi semblava que la cançó ja es podia tallar).

Finalment, també cal reconèixer que intentem no ser gaire previsibles, ni en el text ni en la música. És a dir, rarament direm "ara posarem una extraordinària cançó d'un grup magnífic" (perquè ho hauríem d'estar dient contínuament) i també, típicament, al Chelsea Hotel, quan posem una cançó dels Beatles, no és el Yesterday, i quan en posem una dels Stones, molt probablement tampoc serà el Satisfaction.